Arribem a Las Vegas

Las Vegas

Recordem que havíem deixat Grand Canyon plovent i ens havíem quedat amb les ganes d’anar parant a tots els miradors que trobéssim. En comptes d’això vam haver de conduir tot el camí sota la pluja. Això fa que anem més bé de temps del que teníem previst i que, quan arribem a la presa Hoover, en comptes de passar de llarg ens hi parem.

Las Vegas

La presa Hoover surt a nombroses pel·lícules i és parada obligatòria per a aquells qui busquen localitzacions cinematogràfiques. L’última de les produccions de Hollywood (que jo recordi) en la qual surt és a San Andrés, pel·lícula on un terratrèmol fa desaparèixer gran part dels llocs que visitaríem durant aquest viatge. Val a dir que no vaig voler veure la pel·lícula abans d’anar-hi, que sóc una mica aprensiva i no volia estar tot el viatge pensant que en qualsevol moment podia haver-hi un terratrèmol que fes volar California pels aires.

Actualment la carretera no passa pel mig de l’embassament (tot i que s’hi pot circular) sinó que hi ha un viaducte espectacular per on transcorre la interestatal que uneix Arizona amb Nevada. Un cop passat aquest viaducte hi ha una petita zona d’aparcament on deixar el cotxe i poder recular per a contemplar les vistes, ja que el viaducte té habilitada una zona per a vianants, tal i com podeu veure a la fotografia anterior. Des d’allà podrem fer totes les fotos que vulguem de la presa, que abasteix d’aigua l’estat de Nevada i crec que també el de California. Sent con són zones força àrides, on les precipitacions anuals són molt baixes i tenint en compte que California és un estat molt poblat, la quantitat d’aigua que necessiten emmagatzemar és considerable.

Las Vegas

Amb el cotxe també vam anar fins al començament de la carretera que creua l’embassament, buscant un lloc on parar i poder fer una foto del viaducte, que és espectacular, però no vam trobar cap lloc on poder aparcar de manera segura ni que fos cinc minuts i vam desistir. Així que vam tornar a agafar la interestatal i vam reprendre el camí cap a Las Vegas. Poc a poc el paisatge desèrtic va donant lloc a petites cases baixes i el nus de carreteres es va complicant, fins que al fons comences a albirar els gratacels que formen el downtown de la ciutat del pecat. Diuen que a Las Vegas s’hi ha d’arribar de nit, per veure al fons els llums de la ciutat. Nosaltres hi vam arribar de dia i plovent (quants dies plou a Las Vegas en tot l’any? Dos? I va i ens toca a nosaltres!) però tot i així va ser igual d’espectacular.

Las Vegas

Nosaltres teníem clar que ens havíem d’allotjar a l’Strip (el carrer principal) i que volíem dormir en un casino, i el lloc escollit va ser el Flamingo. El Flamingo va ser el primer casino (propietat de la Màfia, com no) que es va instal·lar a l’Strip, fora de la part vella de la ciutat i Fremont Street. La ubicació és ideal, davant del Caesar Palace i a la vora del Venetian, el lloc perfecte per conèixer la ciutat. Dormiu o no en un casino el meu consell és que us allotgeu a l’Strip, ja que tot i que no ho sembla les distàncies són molt grans en aquesta ciutat i estar ben situat fa que puguis anar d’un lloc a un altre més fàcilment.

Las Vegas

La primera odissea ja va ser trobar l’entrada de l’aparcament, que estava una mica amagada. I la segona trobar la recepció de l’hotel, que es troba al bell mig del casino. Sí, com ho llegiu, abans d’arribar a recepció a registrar-te ja has hagut de passar per unes quantes màquines escurabutxaques i taules de joc, i es que no volen que ningú es quedi amb les ganes de jugar perquè no trobi on fer-ho. El registre va ser força ràpid tot i la gent que hi havia, però es que potser hi havia vint persones a recepció (ho sé, sembla mentida, però Las Vegas és així, tot exageració). De seguida vam pujar a la nostra habitació, a la planta 21, i vam poder contemplar unes magnífiques vistes de l’Strip mentre s’anava fent de nit.

Las Vegas

Després de descansar una mica i refer-nos del viatge tocava sortir a descobrir la ciutat. Tots els casinos tenen aparcament i són gratuïts, perquè la gent es pugui bellugar tranquil·lament d’un lloc a un altre, però nosaltres vam estimar-nos més caminar. Encara plovisquejava però es podia caminar sense problemes. I aquí comencem a fer el turista, mirant bocabadats cap a totes bandes (jo més, el Cesc ja coneixia Las Vegas d’un viatge anterior). A hores d’ara, gairebé un any després, encara no sé com descriure la ciutat. És un parc temàtic per a adults, tot és exagerat, portat a l’extrem, sumptuós i rebuscat. És ben cert que Las Vegas no pot deixar indiferent a ningú. Pot no agradar-te, però no podràs dir que la ciutat no t’ha fet ni fred ni calor, perquè això és impossible.

Las Vegas

Diria que tots els casinos ofereixen espectacles, volen que a part del joc i la prostitució (que hi és) també trobin el seu lloc les famílies i captar un públic que d’entrada no aniria a la ciutat. Nosaltres vam comptabilitzar tres espectacles diferents del Cirque du Soleil, a part de la Céline Dione o el David Copperfield, per exemple, però les entrades eren caríssimes i no vam anar a cap. Las Vegas és una ciutat cara on si tens diners pots fer un munt de coses, a part de jugar-te’ls a la ruleta. I si no tens diners, com nosaltres, vas passant de casino en casino, l’entrada dels quals és gratuïta.

Las Vegas

Las Vegas

Un dels més espectaculars és el Venetian. Si heu estat a Venècia hi reconeixereu tots els racons més característics de la ciutat, gòndoles incloses. Han reproduit a escala la ciutat italiana, amb els seus canals i els seus gondolers amb les samarretes de ratlles blaves.

Las Vegas

Las Vegas

Vam sopar a la vora d’un “canal venecià” i vam seguir explorant la ciutat.

Las Vegas

Vam començar a caminar per l’Strip en direcció a l’Stratosphere, el casino que podríem dir que tanca el passeig per dalt, però tot i que vam arribar al final vam veure que no havia estat gaire bona idea, primer perquè la distància és molt més llarga del que sembla i segon perquè hi ha un tros força gran sense res (el que ocupa el desaparegut Riviere) i per tant força mal il·luminat. El camí fins a l’Stratosphere se’ns va fer molt pesat.

Las Vegas

Las Vegas

A l’Strip no tot són casinos, també hi ha motels i capelles on celebren casaments, algunes tan discretes com aquesta.

Las Vegas

Las Vegas

Finalment vam arribar a l’Stratosphere, però no vam pujar a dalt perquè s’havia de pagar, crec que 20$. Vam voltar una mica per allà i vam tornar, però enlloc de fer-ho a peu ho vam fer amb el monorail. El bitllet senzill costa 5$ i es compra a la mateixa parada. És un mitjà de transport que va per l’Strip i connecta els diferents casinos, amb principi a l’Stratosphere i final al MGM, on vam baixar. Pensàvem que mai podríem sortir d’aquell casino, és enorme! I és que els casinos tenen una regla: la gent ha de jugar. I per aconseguir-ho fan el que calgui, com no posar rellotges, no tenir finestres perquè no puguis veure l’exterior i no indicar les sortides. L’MGM estava ple d’indicadors però cap que ens digués per on podíem sortir! Ja pensàvem que ens hauríem de quedar a viure allà. Finalment, però, ho vam aconseguir i vam enfilar el camí de tornada cap al Flamingo mentre passàvem per la resta de casinos.

Las Vegas

Las Vegas

Vam entrar a xafardejar el New York i el Paris, els dos perfectament ambientats en les ciutats que els donen nom. Realment a dintre dels casinos trobes de tot i si vols no cal que surtis al carrer per a res.

Las Vegas

Las Vegas

Las Vegas

I quan ja arribàvem al nostre hotel, a les 12 de la nit, vam poder gaudir d’un dels espectacles més vistosos de Las Vegas: el de les fonts del Bellagio. Aquest hotel té unes fonts a davant que, cada hora i al ritme de la música, s’encenen i formen un espectacle fantàstic. Degut a la pluja que havia caigut hi havia poca gent passejant pel carrer i vam poder gaudir d’aquest espectacle en primera fila. Crec que el fan cada hora i realment val la pena, està molt ben aconseguit. Ah, i també és gratuït!

Las Vegas

Las Vegas

Las Vegas

Las Vegas

Ara sí, el dia havia estat molt llarg i estàvem morts. Tocava anar a dormir, que l’endemà teníem moltes coses a fer.

3 Replies to “Arribem a Las Vegas”

  1. viajar code:veronica

    Ho ha descrit molt be…un parc temàtic per adults!! tal cual jejeje vam alucinar O.O
    Casinos com el Venetian, Paris, Caesar y NYNY ens fans fascinar per la ambientació…
    Quins records jejeje una abraçada

    Reply
  2. Pingback: Com casar-se a Las Vegas – Fotografiant i viatjant

  3. Pingback: Creuem el Death Valley – Fotografiant i viatjant

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada