Camí de Yosemite N.P.

Superat el mareig del dia anterior i després d’esmorzar a la cafeteria del motel on havíem passat la nit, ens tornàvem a posar en ruta. Tocava allunyar-se del desert per anar apropant-nos poc a poc al Yosemite National Park, segurament un dels parcs nacionals més famosos dels Estats Units. No teníem res planejat per aquell dia més enllà d’arribar a una hora raonable al motel que teníem reservat per dormir, així que ens esperava una altra jornada de: fer quilòmetres, gaudir del paisatge sense pressa i parar a tot arreu on ens vingués de gust.

Ruta Costa Oeste
Deixem enrere el Death Valley
Ruta Costa Oeste
Avions sobrevolant el desert

Abans de continuar us haig de demanar disculpes perquè l’entrada està farcida de fotos i potser a algú se li pot fer una mica llarga i feixuga. Us asseguro que m’ha costat molt fer una selecció d’entre les més de 300 fotos que tinc d’aquell dia, però com que el paisatge era tan canviant a mesura que fèiem quilòmetres, no em podia estar de treure cada cop la càmera.

Ruta Costa Oeste
La Katy al desert

La nostra idea era l’endemà entrar a Yosemite pel Tioga Pass i dedicar el dia a creuar-lo, camí de San Francisco. I per fer això, venint d’on veníem, només hi havia una ruta possible seguint la carretera US-395, que és la que vam agafar.

Aquest viatge va tenir coses meravelloses, però pel meu gust una de les millors, i l’essència de la ruta, va ser moure’ns amb el nostre propi cotxe, sense tenir els dies gaire planificats més enllà d’on havíem d’anar a dormir, i deixar-nos portar pel que anàvem trobant pel camí.

Ruta Costa Oeste
Joshua Tree
Ruta Costa Oeste
Més Joshua Tree
Ruta Costa Oeste

Vam deixar enrere el paisatge desèrtic i els Joshua trees i mentre ens anàvem apropant a la nostra destinació vèiem com poc a poc el paisatge anava canviant. Ja no era tan àrid i al fons ja es podien veure muntanyes, algunes fins i tot nevades. I de cop vam arribar a Lone Pine, el típic poble nord-americà que es veu a les pel·lícules, amb una carretera que el creua, cases baixes a banda i banda i aparentment sense gaire vida, però on resulta que en l’època daurada dels westerns s’hi rodaven un munt de pel·lícules i per on tots els actors famosos del moment hi van passar.

Ruta Costa Oeste
Lone Pine
Ruta Costa Oeste
Lone Pine

Així que sense esperar-nos-ho ens vam trobar amb el Lone Pine Film History Museum, que acull tot d’objectes relacionats amb les pel·lícules d’indis i cowboys i ens transporta per un moment al passat mes cinèfil.

Ruta Costa Oeste
Lone Pine Film History Museum

L’entrada val 5$ i si passeu per Lone Pine realment us recomano que us hi atureu i hi feu una visita, doncs val molt la pena, encara que no sigueu uns apassionats del gènere.

Ruta Costa Oeste
Diligència al Lone Pine Film History Museum
Ruta Costa Oeste
Lone Pine Film History Museum
Ruta Costa Oeste
Lone Pine

Després de visitar el museu i menjar una mica en una cafeteria també molt típica vam agafar el cotxe per seguir cap a la que havia de ser la nostra destinació del dia: Lee Vining, a la vora del llac Mono i a pocs quilòmetres de l’entrada a Yosemite.

Lee Vining
Mono Lake

Un cop més ens trobem el típic poble amb la carretera al mig i cases a banda i banda, però aquest amb una mica més d’ambient i turisme, provocat per la immediatesa al Yosemite National Park. Ens vam allotjar al Yosemite Gateway Motel, un hotel a peu de carretera, senzill però net i amb tot el que necessitàvem per passar la nit.

Lee Vining
Yosemite Gateway Motel

Després de registrar-nos i descarregar les maletes vam aprofitar per fer un tomb pel poble i estirar una mica les cames, que falta ens feia després de conduir durant tot el dia.

Lee Vining
Lee Vining
Lee Vining
Lee Vining

Un cop més vam trobar una fantàstica i típica cafeteria on vam poder sopar tranquil·lament mentre miràvem embadalits el nostre voltant. El Cesc i jo sempre diem que, a les seves pel·lícules, els nord-americans fan un retrat d’Europa com si fos un parc temàtic, amb tots els clixés i estereotips. Però crec que els europeus quan anem a Estats Units, i sobretot quan sortim de les grans ciutats, fem exactament el mateix, influits sense dubte pel cinema i la televisió. Així que ja ens veus a nosaltres dos durant tot el sopar amb la boca oberta, mirant embadalits la decoració del restaurant i la gent que hi havia. No podíem negar que érem turistes europeus.

Lee Vining
Restaurant a Lee Vining

I després de sopar, tot passejant una mica per fer baixar el menjar, el dia ens va regalar aquesta magnífica vesprada, meravellós punt i final a una jornada de pel·lícula.

Lee Vining
Mono Lake

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada