Cap de setmana a Brussel·les: informació pràctica

Com ja vaig anunciar aquí fa més o menys un mes, gràcies a una oferta de Wimdu vam decidir passar un cap de setmana a Brussel·les. I ha estat aquest últim. Tinc força coses per explicar, així que he decidit fer un parell d’entrades, una amb les dades pràctiques del viatge i una altra explicant què hem visitat, òbviament amb les seves respectives fotos. Comencem.

Com arribar

Nosaltres vam volar amb Vueling, aprofitant l’oferta que van llançar fa poc més d’un mes mitjançant la qual descomptaven 20€ per viatge i passatger. Així que el vol ens va sortir molt bé de preu. Vueling arriba a l’Aeroport Nacional de Brussel·les, a només 12 km de la ciutat (no al Charleroi, on ho fa Ryanair). Per 5,40€ un tren us deixarà, en tot just 20 minuts, a l’estació central o Gare Central. Les màquines expenedores de bitllets de l’estació de l’aeroport són una mica complicades d’entendre, a més de molt lentes, de manera que es formen unes cues considerables per treure els bitllets.

Si us passa com a nosaltres, que vam arribar a les 10 del matí i fins a les dues de la tarda no podíem anar a l’apartament, que sapigueu que per no haver de carregar amb l’equipatge i poder començar immediatament amb la vostra visita, per 3€ la guixeta petita podreu deixar les vostres maletes al servei de consigna de la mateixa estació. Això que sembla una obvietat (que hi hagi consigna) no ho és tant, ja que per exemple a Nova York, arran dels atemptats de l’11-S, no hi ha servei de consigna en cap estació de la ciutat.

On dormir
Com sabeu, aquesta vegada havíem buscat allotjament extrahoteler al centre de Brussel·les, és a dir, anàvem a dormir en un apartament. Però vam tenir alguna complicació, malgrat que he de dir que al final tot va acabar bé. Una setmana abans de volar li vaig enviar un correu electrònic al nostre amfitrió per concretar els detalls de la nostra arribada, més que res per quedar i que ens donés les claus de l’apartament. No em va contestar. Vaig esperar un parell de dies i li vaig enviar un altre missatge, també sense resposta. Al tercer missatge no contestat (deixant un interval de temps raonable entre ells) vaig començar a posar-me nerviosa, així que vaig contactar amb Wimdu per veure què podia fer. Em van dir que intentarien contactar ells amb l’amfitrió i si no hi havia èxit m’ oferirien una alternativa. A tot això els dies anaven passant i jo estava cada vegada més nerviosa. No m’agrada que es capgirin els plans, encara que de vegades és inevitable.

Finalment el divendres el Servei d’Atenció al Client de Wimdu es va posar en contacte amb mi. No havien aconseguit contactar amb el meu amfitrió així que anul·laven la reserva inicial i m’oferien una alternativa, abonant ells gran part de la diferència de preu (que era substancial). El meu nou amfitrió era una agència de lloguer d’apartaments, amb la qual ells ja havien contactat prèviament i s’havien assegurat que hi havia disponibilitat. Així doncs, només quedava que jo formalitzés la nova reserva. Després d’un petit embolic per part nostra vam aconseguir reservar el nou apartament. Finalment teníem lloc garantit on dormir a Brussel·les. Per descomptat no tinc cap queixa del Servei d’Atenció al Client de Wimdu, es van portar molt bé amb mi.

Dissabte no vaig tenir cap problema a l’hora de recollir les claus. A l’hora acordada ens vam presentar a l’agència, ens van donar les instruccions pertinents i ens en vam anar a l’apartament. He de dir que estava molt ben situat, just al costat de l’edifici de la Borsa, i completament reformat, però no estava preparat per allotjar a 4 persones que és el que nosaltres havíem demanat. Per començar no hi havia portes enlloc excepte al WC, fins i tot la dutxa quedava a la vista, de manera que la intimitat era nul·la. Sort que hi havia confiança amb l’altra parella amb la qual viatjàvem. Només ens van proporcionar dues tovalloles de bany i una de lavabo, i la roba de llit també era insuficient, hi havia llençols però no les fundes dels coixins. Tot això malgrat que en les condicions de la reserva especificava clarament que la roba de llit i les tovalloles ens les proporcionaven ells. A més, a la cuina no hi havia coberts suficients per a quatre persones. Totes aquestes queixes ja les he fet arribar a Wimdu, per descomptat, que m’han dit que les traslladaran a l’agència. Imagino que totes aquestes coses van “desapareixent” a mesura que passen viatgers per l’apartament i l’agència no es preocupa de revisar aquests detalls.

Conclusió: amb el primer amfitrió vam tenir mala sort, i amb el segon no podem dir que l’estada fos perfecta al 100% tot i que els problemes van ser salvables. Suposo que repetiré, és una manera barata de viatjar sobretot quan es fa en grup (per a dues persones crec que no val la pena llogar un apartament però per a quatre si).

Moure’s per la ciutat

A la Grand Place, als baixos de l’Ajuntament, hi ha l’oficina d’Informació, on per 0,5 € podrem aconseguir un plànol de la ciutat, si no el tenim ja, amb els edificis més emblemàtics de la ciutat marcats, i el que és més interessant, la Ruta del Còmic assenyalada amb totes les façanes que tenen una il·lustració pintada. Si us agraden els còmics, o la bande dessinée com es diu en francès, no us perdeu aquestes façanes.

Mural de Tintín

Brussel·les és una ciutat petitona i llevat de l’ Atomium, que queda als afores i al qual vam anar en metro, la resta es pot recórrer a peu. Un abonament de 10 viatges (que vam poder fer servir els quatre) ens va costar 13 €. Un bitllet d’anada i tornada val 3,5 €, així que l’abonament ens va sortir a compte. El bitllet de metro cal validar-lo en unes maquinetes color taronja que estan al costat de les escales que baixen a les vies i no hi ha cap tipus de barrera ni porta per accedir-hi. Però us recomano no colar-vos, ja que almenys a nosaltres el revisor ens va demanar el bitllet.

Atomium

On menjar i beure

Els carrers que envolten la Grand Place estan plens de restaurants on per uns 18€ podreu assaborir el plat nacional, musclos amb patates fregides. Al voltant del Manneken Pis és ple de xocolateries on podreu comprar bombons i gofres.

Chocolatería

També podeu menjar gofres en alguna de les cafeteries que hi ha a la Place d’Espagne. Respecte als gofres dir-vos que hi ha de dues classes, els de Lieja (que són els que veiem per aquí) i els de Brussel·les, molt més grans i que normalment es mengen amb coberts en cafeteries. Estan deliciosos i no són tan embafadors com sembla, ja que la pasta de full de la base és molt lleugera. Són l’esmorzar ideal per començar el dia amb energia. Això sí, no són barats. La base té un preu i a partir d’aquí cal afegir un suplement per ingredient. Perquè us feu una idea, un gofre amb maduixes, nata i xocolata calenta més un te negre em va costar 9€. El que és realment barat és esmorzar (o dinar) a base d’entrepans, són enormes i tenen un preu molt raonable, no arriben als 3€.

Gofre

Pel que fa a les cerveseries fer-vos una recomanació: A la Mort Subite, a la Rue Montagne aux herbes potageres, número 7.

A la mort subite

Interior de la cafetería

Una carta amb més de 40 tipus de cervesa diferents farà les delícies de qualsevol amant de la cervesa. Des cerveses afruitades fins a les de triple fermentació, de barril o en ampolla, de 25, 33, 50cl i fins a un litre, segur que trobareu la que més s’adapta al vostre paladar. Una cosa curiosa és que et serveixen la cervesa que has demanat en el seu got o copa corresponent, amb la seva marca impresa, el que obliga a les cerveseries a tenir un munt de copes i gots de cervesa diferents.

Cerveza

I fins aquí les primeres dades sobre la capital d’Europa. En la següent entrada us explicaré què vam veure nosaltres, tot amb les seves corresponents fotos.

One Reply to “Cap de setmana a Brussel·les: informació pràctica”

  1. Pingback: Voleu venir a Aquisgrà? « Fotografiant i viatjant

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada