Colònia: una catedral i una decepció

Colònia era una de les parades estrella de la nostra ruta per Alemanya, una d’aquelles ciutats que havíem de visitar sí o sí. Hi vam arribar procedents d’Hamburg, després d’unes quantes hores de conducció i una pluja que gairebé no ens va abandonar en tot el camí. Ens vam allotjar a Rodenkirchen, una zona residencial a tocar de Colònia, en un dels millors càmpings que hem estat mai, a l’alçada del kilòmetre 681 del Rin i en una de les seves ribes.

Per anar fins a la ciutat des del càmping tenim tres opcions:

a) Anar-hi amb el nostre propi cotxe. S’ha de tenir en compte que per poder circular amb el nostre propi vehicle per Colònia és necessari que primerament anem a l’Ajuntament a comprar una enganxina. Se suposa que la finalitat d’això és reduir el tràfic rodat per la ciutat i per tant l’emissió de CO2.
b) Arribar-hi en bicicleta, pedalant tranquil·lament pel passeig que surt del mateix càmping i ens deixa al centre de la ciutat. Alemanya és un país súper preparadíssim per a la bicicleta i el carril-bici que anava del càmping a la ciutat era una meravella. Per primera vegada em va saber greu no anar en bicicleta i tenir-ne una per poder recórrer tranquil·lament aquella zona.
c) En tren. A 5 minuts del càmping trobem la parada del tren “Heinrich-Lübcke-Ufer”, amb una gran zona gratuïta d’aparcament per deixar-hi el cotxe i arribar a la ciutat còmodament en transport públic.

Nosaltres vam optar per la tercera opció. El bitllet d’anada i tornada per tots dos ens va costar 10,10€, i el vam adquirir al mateix càmping.

I què vam fer només baixar del tren? Visitar la catedral (Dom, en alemany). És impressionant, de debò, i a més l’entrada és gratuïta. Només per veure-la es justifica una visita a Colònia. Arribats a aquest punt haig de demanar perdó, perquè les fotos no li fan justícia. No tinc cap foto decent de la façana (problemes de la distància focal del meu objectiu i la distància des de la que es pot disparar), i les de l’interior tampoc són gaire bones. Aquests edificis tan majestuosos són molt difícils de fotografiar, més quan no pots plantar el tres peus i has d’esquivar els centenars de turistes que, com tu, estan intentant fer una foto.

No ompliré l’entrada de dades tècniques sobre la construcció de la Catedral, per això hi ha la Viquipèdia que ho explica molt bé. Jo us ensenyo les fotos que vaig fer i us dic què em va semblar. Només dir-vos que és d’estil gòtic i que en el seu interior s’hi custodien les relíquies dels Reis Mags. Tot i que durant la Segona Guerra Mundial Colònia va quedar destrossada, la catedral no va patir danys greus i l’estructura es va mantenir en peu. Per tota la ciutat venen, a mode de record, fotos de la ciutat després de la guerra on es pot veure que tot és un camp de runes i les torres de la catedral dempeus, enmig de tot.

Tot i que l’entrada és gratuïta podeu contractar una visita guiada, en anglès (7€) o alemany (6€), en la que us explicaran amb més deteniment quines són les meravelles que podeu admirar dintre d’aquest fascinant edifici. Nosaltres la vam veure per lliure, al nostre aire i hi vam ser fins que ens van fer fora perquè començava un ofici religiós. Com us he dit abans, des de la mateixa plaça on està situada la catedral és molt difícil fer-li una foto que agafi tota la façana, donades les seves dimensions, a no ser que porteu un gran angular. Així que vam decidir creuar el riu en busca d’una bona vista.

El pont que creua el Rin, com podeu veure a les següents fotos, no s’ha deslliurat de la moda dels candaus.

Sincerament crec que això d’anar penjant candaus a tots els ponts com a mostra d’amor s’hauria d’acabar. Perquè, a més, m’agradaria saber quantes d’aquestes parelles que pengen un candau i llencen la clau al riu continuen juntes avui en dia. Els únics que han fet l’agost amb aquesta moda són els fabricants de candaus, que com vam poder veure a París, els venen de totes les mides i colors i amb els noms gravats. Però per les ciutats això s’està convertint en un problema perquè s’està fent malbé part del mobiliaria urbà. També a París vam poder veure el tros de la barana del Pont de les Arts que s’havia caigut per culpa del pes dels candaus.

I després del moment de reflexió, ara sí, us ensenyo la foto que val la pena, la de la catedral des de l’altra banda del riu.

Però no tenim només una bonica vista de la catedral, sinó també de la resta d’edificis que hi ha a la riba del Rin.

Ara sí, havíem visitat la catedral, havíem aconseguit la foto, ara tocava visitar la resta de la ciutat. I aquí ve la nostra decepció: pel nostre gust no té res més. Hi ha gent que ens ha dit que és una ciutat molt animada, amb molt ambient i molt agradable per passar-hi una temporada. I no ho nego, però turísticament no ens va cridar mica l’atenció. Ja sabem que la gran majoria de les ciutats alemanyes estan reconstruïdes, però unes ho estan amb més gràcia que unes altres i a Colònia van optar per fer una ciutat moderna. Presumeix de tenir no sé quantes esglésies romàniques, però sincerament, amb el que tenim a casa nostra aquelles no li arriben ni a la sola de la sabata. Us deixo unes quantes fotos de la ciutat, a veure què opineu vosaltres.

Pel nostre gust, i repeteixo que és una opinió molt subjectiva, quan has vist la catedral ja pots marxar. Vista la decepció vam decidir tornar al càmping i sortir a passejar per la riba del riu, que això sí que no ho tenim a casa i en volíem gaudir.

I vam poder gaudir d’una cosa que no pensava que veuria mai: veure’s pondre el sol sobre el Rin.

Un final perfecte per un dia ple de contrastos.

Si voleu veure altres fotos d’aquest viatge, de Colònia i de la resta de ciutats que vam visitar, les trobareu totes a la meva galeria de Flickr.