Passejant pels mercats d’Istanbul

Era el nostre últim dia sencer a Istanbul i encara ens quedava un part important del viatge per fer: les compres. Cada cop comprem menys coses en els nostres viatges, enrere va quedar la febre de les primeres escapades en què portàvem un souvenir per a cada membre de la família i tornàvem de qualsevol viatge carregats d’andròmines que quan arribàvem a casa no sabíem on posar. Però volíem comprar te i espècies i volíem fer-ho en un mercat, així que vam dedicar el dia, entre altres coses, a visitar el Basar Egipci i el Gran Basar.

Vam començar pel Basar Egipci, o també conegut com Basar de les espècies, perquè estava a uns deu minuts caminant del nostre hotel. Està situat en una plaça molt bonica just davant de Yeni Camii o Mesquita Nova (la que veieu a les fotos anteriors) i quan hi vam anar nosaltres la façana de l’edifici del mercat estava coberta per una bastida, així que si ens descuidem ens el passem de llarg.

Quan vam entrar, quina decepció! Totes les parades venen els mateixos productes (espècies, artesania, records, mocadors) i es nota clarament que està enfocat al turisme. Em va recordar el Mercat de la Boqueria de Barcelona, on cada vegada hi ha més turistes que gent local comprant i on moltes parades han optat per vendre productes preparats per a la gent de fora, especialment les parades de fruita de l’entrada.

Les primeres cinc parades d’espècies i llums fan gràcia, però quan ja les has fotografiades t’afartes de veure sempre el mateix. No exagero si dic que vam durar un quart d’hora dins. Però com sol passar en aquests llocs, el veritable mercat està fora, als carrers de la vora. Aquí sí que es veia un lloc al qual els turcs van a comprar.

Volíem visitar, a més dels dos basars la mesquita de Süleyman, que no es veia excessivament lluny al mapa, així que vam aprofitar per caminar per uns carrers una mica més allunyats del circuit turístic.

No sé si és costum que les botigues treguin tota la seva mercaderia al carrer però almenys aquell dia totes tenien tot el seu gènere exposat a la vorera. Vam poder comprovar com la ciutat, a la que t’allunyes una mica de la zona turística, està bastant descuidada.

Finalment vam arribar a la mesquita de Süleyman, però aquestes fotos us les ensenyo en una altra entrada i ara us porto directament al Gran Basar o Kapali Çarsı. Es tracta d’un enorme mercat cobert de 200.000 m2 de superfície, segons la nostra guia el més gran del món. No sé si ho serà però sens dubte a mi em va semblar enorme. Si sou de Barcelona i coneixeu els Encants Nous us diré que és un mercat similar però molt més gran i sense un bloc de pisos a sobre. Passadissos i passadissos i més passadissos plens de botigues en les que, una vegada més, venen en totes el mateix (artesania, espècies, mocadors).

Les fotos no em van quedar massa bé perquè és un lloc bastant fosc, malgrat els llums de les botigues.

Jo pensava que els venedors serien més pesats, que a la que m’acostés a una botiga a tafanejar m’assaltarien i que hauria d’entrar en un joc de regateig sense fi quan volgués comprar alguna cosa, i la veritat és que no. Recordo un viatge al Caire fa uns anys en què passejar per Jan El Khalili era gairebé una tortura i pensava que aquí seria igual, i en això em vaig endur una grata sorpresa. Ni sé ni m’agrada regatejar, quan veig un objecte que m’agrada pregunto el preu, si em sembla just el compro i si no me’n vaig, i no sé si és perquè estaven desbordats de turistes o perquè m’ho veien escrit a la cara, però la veritat és que cap venedor es va posar pesat.

Segons la guia els sultans es passejaven d’incògnit pel Gran Basar per saber el que la gent pensava d’ells. Els dirigents actuals no cal que facin això ja que només trobaran turistes.

Com passa en l’anterior, el veritable mercat està als carrers que envolten l’edifici del Gran Basar (i dels que ara m’adono que no tinc fotos), en què vaig poder veure des de botigues de matalassos a vestits de núvia. Absolutament tot es ven a les botigues que envolten el Gran Basar. En la següent entrada us ensenyo la magnífica Süleymaniye Camii i us explico la nostra experiència pujant a la Torre Gàlata.