Tercer dia en ruta (II): Grand Canyon

Grand Canyon

Aquell dia estàvem anant de meravella en meravella. Recordem que ens havíem llevat a Monument Valley amb la fantàstica sortida del sol darrere les roques i havíem arribat fins a Page per visitar Antelope Canyon, prèvia parada per veure el Horseshoe Bend. I encara ens quedava arribar a Grand Canyon, última parada del dia.

Grand Canyon

A mesura que anàvem fent camí anàvem deixant enrere el paisatge desèrtic i anàvem trobant més i més vegetació, mentre la carretera s’anava enfilant. He de dir que aquí vaig endur-me una sorpresa, segurament deguda a la meva manca d’informació. Jo tenia en ment que Grand Canyon estava al mig del desert, influenciada per l’escena final de Thelma i Louise, per això em va sorprende trobar cada vegada més i més vegetació a mesura que ens acostàvem a l’entrada del parc.

Grand Canyon

L’entrada costa 30$ per vehicle, però està inclosa en l’abonament anual als Parcs Nacionals, i perquè us feu una idea, el punt on hi ha la caseta del guarda es troba a 2.100 metres d’alçada. Només entrar al parc comencem a trobar punts on podem deixar el cotxe aparcat (recordeu que els americans van en cotxe A TOT ARREU) i contemplar les magnífiques vistes.

Grand Canyon

Un cop més, les fotos no li fan justícia. El lloc és absolutament espectacular. El que sembla un rierol al fons de la vall és el riu Colorado, d’uns 2.500 km de longitud i el “culpable” de que aquesta meravella de la naturalesa existeixi. Només contemplant l’espectacle en directe podem fer-nos una idea de la immensitat del lloc. Grand Canyon està separat en dues ribes, la nord (North Rim) i la sud (South Rim). Nosaltres estàvem a la riba sud i ens dirígiem a Grand Canyon Village, un mini poble dintre del parc on hi havia el nostre allotjament per aquella nit, el Bright Angel Lodge.

Grand Canyon

Hi ha molts punts on parar però nosaltres vam decidir fer via perquè volíem arribar a l’hotel. I pel camí vam veure animals! Haig de confessar que el primer no sé si és un ant o un cèrvol, no els distingeixo 🙁

Grand Canyon

Grand Canyon

Aquest hotel és el que vam reservar amb més antelació de tot el viatge, gairebé nou mesos, i és que l’allotjament a dintre de Grand Canyon és força car i el Bright Angel Lodge és l’opció més econòmica. Les habitacions estan en cabanes, amb dutxa compartida, i són força petites tenint en compte l’estàndard d’habitació doble als Estats Units, però val la pena allotjar-s’hi si vols sortir per la porta de l’habitació i veure això.

Grand Canyon

Grand Canyon

Vam deixar l’equipatge i vam passejar una mica pels voltants de l’hotel, tot i que el temps s’havia espatllat i s’estava ennuvolant força ràpid.

Grand Canyon

Grand Canyon està ple de rutes per fer excursions, de més o menys dificultat. Heu de tenir en compte que la distància en vertical des de dalt a la vora del riu és d’una milla (1,6 km), per això tots els camins estan plens de senyals avisant que abans que comencis a caminar estiguis segur de portar menjar i aigua i que podràs tornar a temps, o si més no que vagis preparat per fer nit al ras.

Quan es va ver fosc vam anar a sopar, a un restaurant al mateix hotel on vam menjar d’allò més bé i a un preu raonable, i ens en vam anar a dormir, que estàvem reventats. A més, estava plovent.

Grand Canyon

Grand Canyon

L’endemà al matí ens vam llevar amb la idea de passejar una mica més pel parc i anar parant als diferents miradors. Total, no teníem pressa, només havíem d’arribar a Las Vegas i la ciutat mai dorm, és igual arribar-hi a les set de la tarda que a les dues de la matinada. Vam tornar a esmorzar a l’hotel, un esmorzar espectacular (però no inclòs en el preu de l’habitació) d’aquells que gairebé et serveixen per passar tot el dia i vam xerrar una estoneta amb la cambrera, una mexicana molt simpàtica que ens va demanar per la nostra ruta. La veritat és que a tot arreu vam trobar gent molt simpàtica (tret dels indis Navajo) que ens demanaven, primer, quin idioma parlàvem (no identifiquen el català) i segon, quina ruta estàvem fent.

Vam començar a caminar pel camí anomenat Bright Angel Trail, que poc a poc va baixant fins a la vora del riu, procurant no baixar gaire, que després havíem de pujar. La veritat és que, com que fa baixada, és molt fàcil despistar-se i quan te n’adones has fet un bon tros.

Grand Canyon

Grand Canyon

I vam visitar l’estació del tren que ens havia semblat veure el dia anterior quan arribàvem. Efectivament hi ha una estació de tren allà dalt, i és que van voler facilitar l’accés a tothom al parc. Crec que encara està en funcionament, almenys nosaltres vam veure-hi un tren parat el dia abans.

Grand Canyon

Aquí els nostres plans es van espatallar: va començar a ploure. Però no quatre gotes, una tromba d’aigua que ens va deixar ben xops i que ens va acompanyar durant tot el camí. Així que els nostres plans d’anar parant en tots els miradors que trobéssim se’n van anar en orris i vam fer directes cap a Las Vegas. La ciutat del pecat.

One Reply to “Tercer dia en ruta (II): Grand Canyon”

  1. Pingback: Arribem a Las Vegas – Fotografiant i viatjant

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada