Un tastet d’Hamburg

Quan planifiquem les vacances ho fem amb un mapa al davant del país que volem visitar. Assenyalem quins pobles o ciutats volem veure, quina distància hi ha entre ells i quants dies volem estar a cada lloc. Si veiem que hem planificat massa parades o ens surten massa dies, fem canvis fins que la ruta s’ajusta a les nostres necessitats (de dies i de diners, clar). Sembla que no però nosaltres planifiquem les nostres vacances amb molts mesos d’antelació, sovint per Nadal ja sabem on anirem el proper estiu. Però tot i la planificació no sempre ens en sortim, i això és el que ens va passar amb Hamburg, que vam fer curt.

Veníem de Frankfurt, la nostra última parada. Segons Google Maps de Frankfurt a Hamburg hi ha gairebé 500km, unes 5 hores de conducció. Una distància i un temps de viatge a priori raonables. Teníem previstes dues nits en un càmping a la riba del Großensee, a poca distància d’Hamburg. Crèiem que disposaríem de temps suficient per veure la ciutat, perquè a més ens havien dit que Hamburg tampoc valia gaire la pena.

Però el que havien de ser cinc hores de viatge es van convertir en vuit, i si teníem previst arribar al càmping a migdia ho vam acabar fent vora les 7 de la tarda, amb el temps just d’anar a recepció a fer la inscripció i muntar la tenda. La culpa la van tenir les inacabables caravanes que vam trobar durant tot el recorregut, degut a les obres de millora que estaven fent a les autopistes. Les autopistes alemanyes són gratuïtes, i magnífiques per conduir-hi, però també necessiten reparacions, i sembla que el govern alemany va decidir fer-les totes juntes l’estiu passat. La paraula “Stau” (retenció en alemany) ens va quedar gravada a foc. Com comprendreu, el primer dels dos dies que teníem pensat dedicar a Hamburg el vam perdre, per això vam acabar fent curt. Afortunadament el càmping va resultar estar en un lloc idílic, i un bany al Großensee va servir per treure’ns els nervis que havíem anat acumulant durant tot el dia. Si us decidiu a anar de càmping per aquella zona us recomano que us mireu aquest lloc, va ser una gran sorpresa. Òbviament érem els únics catalans del càmping, no cal dir-ho, ple de suecs, noruecs i danesos, molt més a prop dels seus respectius països que nosaltres.

L’endemà ens vam llevar amb pluja, com venia sent habitual. Una parella d’alemanys que hi havia acampats a la nostra vora es va oferir a fer-nos de guia fins arribar a la ciutat. Primerament teníem previst anar-hi en autobús, ja que al càmping ens van dir que aparcar a Hamburg era molt complicat, però resulta que era cap de setmana i els caps de setmana la seva “zona blava” no es paga, així que ens vam deixar convèncer per aquesta parella i hi vam anar amb el nostre cotxe. Vam aparcar a la vora d’un dels molts canals que creuen la ciutat i vam començar a caminar (afortunadament havia deixat de ploure).

La ciutat lliure i hanseàtica d’Hamburg és una ciutat-estat a la vora del riu Elba, amb un dels principals ports comercials d’Europa i una gran activitat industrial. No té res a veure amb cap de les ciutats alemanyes que havíem vist fins aleshores, i ens va agradar molt. Ens va agradar el fet que una ciutat tan industrial com Hamburg, amb una arquitectura típica d’aquest tipus de ciutats, fos un lloc tan agradable per passejar-hi. Hamburg té una xarxa de S-Bahn i U-Bahn força extensa, però nosaltres ens vam moure per tot arreu caminant, així que desconec què tal funciona.

Però si hi ha un lloc especialment conegut a Hamburg és Sankt Pauli, el seu barri vermell. Zona d’oci nocturn molt a la vora del port, hi trobem tot tipus d’establiments, des de bars i discoteques a locals d’striptease i sex-shops on hi trobareu absolutament de tot. Per arribar-hi podeu anar-hi caminant, com nosaltres, agafar la línia U3 fins a Sankt Pauli o la línia S1 fins a Reeperbahn.

Nosaltres vam passejar per Reeperbahn, la seva principal avinguda, a les 12 del migdia. Si a aquella hora ja es veien les pintes que vam trobar nosaltres imagino que l’ambient a les 12 de la nit ha de ser tot un espectacle. Al començament del carrer hi ha un cartell avisant de que no estan permesos els bats de beisbol, les navalles, els sprais pebre i dos o tres coses més. Tot i això haig de dir que nosaltres no vam tenir sensació d’inseguretat en cap moment, que ningú s’espanti, i Reeperbahn estava ple de turistes com nosaltres que no es volien perdre un dels llocs més carismàtics d’Hamburg. I per curiós el carreró que veieu a sota.

És l’entrada de Herbertstraße, el carrer de la prostitució per excel·lència. Uns panells impedeixen la visió del carrer i un cartell, en alemany i anglès, avisa de que no està permesa l’entrada ni a les dones ni als menors de 18 anys. Un guarda de seguretat a l’entrada vigila perquè això es compleixi. El Cesc hi va passar, sense la càmera, i pel que em va dir, igual que passa a Àmsterdam, les noies estan en aparadors esperant rebre la visita d’algun client.

Un cop acabada la visita a Reeperbahn vam tornar a la zona del moll, on també vam tenir la sort d’enganxar algun tipus de fira o celebració i estava tot ple de casetes de menjar i beure i per tant hi havia força ambient.

Ben dinat vam passejar per la zona de l’Ajuntament, situat molt a la vora d’un llac, el Binnenalster, a la riba del qual hi havia un festival gai i l’ambient era completament festiu.

Jo no sé si sempre serà així però el dia que hi vam anar nosaltres la ciutat estava d’allò més animada. Ens van quedar coses per veure, la ciutat és molt gran i té altres punts d’interès, però l’endemà havíem de marxar perquè a la nit teníem reservat un altre càmping, aquest cop a Colònia. De totes les ciutats que hen vist aquest estiu aquesta és una de les que més ens va agradar i a la que ens han quedat moltes ganes de tornar. Hi ha vols directes des de Barcelona, sovint molt bé de preu, així que espero que més d’hora que tard hi farem una escapada i la visitarem com es mereix.