Quan vaig començar a relatar el nostre viatge a Istanbul vaig dir que faria les entrades per ordre cronològic, perquè qualsevol que vulgui visitar la ciutat pugui fer-se una idea de com planificar la ruta. El que passa és que hi ha dies dels que tinc tantíssimes fotos que, si no parteixo les entrades, serien llarguíssimes. I això és el que m’ha passat amb el quart dia a la ciutat i últim que passaríem complet. Vam veure tantes coses i tan meravelloses que ho he hagut de repartir en tres parts. Vàrem començar el dia visitant els seus mercats més famosos: el Gran Basar i el Basar de les Espècies, després ens vam meravellar davant la bellesa de la mesquita de Süleyman, i vam acabar el dia pujant a la Torre Gàlata (visita que ens havia quedat pendent del dia anterior) i creuant a Àsia per veure la posta de sol. Anem per parts.
Pujar a la Torre Gálata
La Torre Gàlata és a la part europea de la ciutat i sobresurt per sobre de les teulades, de manera que accedint a ella tindrem unes vistes de 360 graus sobre la ciutat. Per arribar a la torre podem fer-ho caminant, creuant el pont de Gàlata si és que estem allotjats a la zona de Sultanahmet, i pujant per uns costeruts carrerons que ens portaran fins al peu de la torre, o agafar el tramvia fins Karaköy i allà prendre el funicular que ens portarà fins Istiklal, des d’on retrocedirem (costa avall) fins a trobar la torre. El preu de l’entrada és de 19 lires turques.
De totes les visites que vam fer a Istanbul aquesta és la que més em va decebre. És cert que les vistes des de dalt de la torre són bones, però per al meu gust no compensen ni el preu de l’entrada ni sobretot les cues per pujar. I és que a la cua que vam haver de fer per comprar l’entrada i pujar a l’ascensor fins a dalt, vam haver d’afegir la cua que vam fer dins de la torre per poder sortir al mirador. Es tracta d’un balconet molt estret, pel qual cal caminar en fila índia i et veus obligat a parar cada vegada que una persona de les que està davant teu s’atura per fer una foto (el que passa molt sovint, com us podeu imaginar). Fins que una persona no ha completat la volta sencera l’altra no pot sortir al balcó, i com us podeu imaginar, després d’estar més d’una hora esperant per sortir, cada persona que per fi aconsegueix accedir al mirador es pren el seu temps per a completar la volta.
Les vistes són les de les fotos que us estic ensenyant, podeu valorar per vosaltres mateixos si us valdria la pena l’ascens. La meva opinió és que només compensa si teniu la sort d’anar un dia en què no hi ha ningú i podeu sortir al balconet sense problemes.
En aquesta foto podem veure Santa Sofia i la Mesquita Blava, amb els seus sis minarets
Creuar a Àsia
I per acabar el dia vam fer una altra de les visites que, si teniu ocasió, no us heu de perdre. Volíem travessar a la part asiàtica, per allò de dir que havíem trepitjat un altre continent (mai hem estat a Àsia) i vam decidir fer-ho al vespre.
Riba asiàtica d’Istanbul
Hi ha creuers turístics que ofereixen passejades pel Bòsfor i poder creuar a la riba asiàtica, però nosaltres vam optar per la versió “local”. Per a això haureu d’anar al moll d’Eminönü i agafar el ferri que va a Üsküdar (1 token = 3 lires turques). Si no recordo malament la travessa dura uns vint minuts i mentre el vaixell s’allunya podreu admirar les vistes. Quan arribeu a l’altra riba haureu de girar a la dreta, sempre vorejant el port.
Nosaltres no vam passejar per la zona, ens vam limitar a quedar-nos a la riba, però crec que és on viuen els habitants d’Istanbul, allunyats de la part turística.
Sembla que hi ha molta afició a la pesca perquè aquí també trobem homes amb les seves canyes de pescar.
Després d’un passeig d’uns deu minuts arribem a aquestes terrasses, on podrem buscar un lloc on seure (al terra hi ha catifes) i degustar un tè (çai) a preus una mica més cars que a la ciutat però molt assequibles al canvi.
I ara sí, prepareu-vos per admirar les vistes.
D’aquesta manera vam poder veure, des d’Àsia, com es ponia el sol a Europa.
